Carta d’una mare al Centre

Us adjuntam una carta que ens ha fet arribar una mare membre de l’APIMA i a més a més docent. Es presentarà al consell escolar d’avui amb el recolçament de l’APIMA, perque molts de nosaltres, com a pares i mares, ens sentim identificats amb el que diu i creiem pot ser del vostre interès.

A la atenció de l’IES Emili Darder

 Estimats companys i companyes:

 Som professora de secundària i també tinc una filla a l’institut. Som molt conscient de lo difícil que ha resultat formar part de la comunitat educativa enguany en particular i de les dificultats que es presenten per el proper curs, amb més retallades i projectes inviables a dia d’avui.

Vull fer una reflexió com educadora i com mare. Crec que la majoria dels professors intenten fer el millor que poden o saben, i penso que a vegades, com tots, ens equivocam.

Considero que alguns professors tenen actituds poc educatives, més bé elitistes i crec que haurien de considerar o tenir més present el nivell que imparteixen, que es diu Educació Secundària Obligatòria.

Estic segura de que el gran percentatge d’alumnes que abandonen els estudis bàsics, (tenim el major de l’Estat i un dels més alts a Europa), està també relacionat amb les formes d’avaluar i d’ensenyament a Espanya. No pot esser que gairebé un 40% dels alumnes sigui tant dolent com per no tenir accés al títol mínim al nostre país, el de Secundària Obligatòria.

Enguany he vist sofrir la meva filla, lluitant i estudiant fins hores en les que hauria de dormir i aixecar-se molt prest per repassar i desprès perdre l’interès  per aprendre perquè el seu esforç no s’ha vist compensat ni valorat.

No puc deixar de pensar en quants d’alumnes han tirat la tovallola per que no han tingut el recolzament dels seus pares, moltes vegades també ells víctimes del sistema.

Hauria de fer reflexionar el fet de que un majoria aplastant no aprovi alguna de les matèries. A lo millor són alguns professors en part responsables. Si la llei diu que s’ha de valorar l’esforç, el treball i l’evolució de l’alumne durant el curs, per què els exàmens o un examen concret tenen tant de pes? Recordo que parlem de Secundària Obligatòria, més endavant els que no puguin arribar no aprovaran i trobaran altres vies. Si les tanquem totes a la secundària estaran condemnats al fracàs.

Deman per favor a tot el professorat que sigui conscient de que les actituds individualitzades  i arbitràries no són educatives ni serveixen per res si no per desmotivar, deixar sense autoestima el alumnat i sense expectatives en moltes ocasions a alguns.

 L’educació crec jo que és molt més que fer exàmens i aprovar. Ha de servir també per ajudar a formar millors persones. Necessitam urgentment un canvi d’actitud i un canvi de model, si no el feim tindrem més fracàs i els nostres joves tindran encara un futur més negre i amb menys alternatives.

 Moltes gràcies per la seva atenció

 Palma de Mallorca, 19 de juny del 2013

Lourdes Crespo Sánchez

5 comentarios en “Carta d’una mare al Centre”

  1. Creo que todas las opiniones merecen la pena y han de ser escuchadas y tu opinión me merece todo el respeto del mundo pero no la comparto.
    Esforzarse y luchar es parte del aprendizaje de la vida y en esta situación tan difícil que nos está tocando vivir ( no a todos por igual), los resultados para muy pocos se están correspondiendo con el esfuerzo y la lucha que están haciendo.
    No quiero ni puedo entrar a criticar al profesor o profesora al que te estás refiriendo (tampoco sé si es uno o varios) porque no le conozco o les conozco.
    Entiendo tu preocupación de madre hacia su hija porque yo también lo soy pero creo que si tu hija ha desarrollado esas cualidades este año, le serán unas armas muy útiles para enfrentarse a la situación que estamos viviendo actualmente y a las que se le puedan presentar en el futuro.
    Con mi mayor respeto.

  2. Jo també estic completament d´acord amb aquestes lletres. A vegades no es valora l´esforç que fan alguns nins, tan sols es tenen en compte les notes dels examens. M´he sentit completament indentificada quan descrius que la teva filla està fins tard estodiant en lloc de dormir i llevonses els resultats no es corresponen amb l´esforç. No vull culpar als mestres però si que vull dir que la pedagogia és una virtud, no tothom la te. I sobre tot s´hauria de valorar l´esforç en nins amb dificultats, seria una manera de motivar-los.
    Ànims a tots.

  3. Com a mare estic molt més preocupada pels bons hàbits que veig va assolint, tot i que lentament i sempre protestant dien que sóc una pessada, el meu fill: aprendre a organitzar-se i no deixar la feina per lo darrer de tot, aprendre a gestionar les emocions ( té uns "prontos" fora de lloc i que després s'arrepenteix), aprendre a ser més responsable, aprendre a que si vol aconseguir algo ha de posar els mitjans adients i treballar esforçant-se…Bé, hi ha moltes coses i és molt complicat però… no vull ser una pessada!

  4. L'esforç es necessari, sense ell no hi satisfacció per la fita aconseguida, en això crec que tots estam d'acord, però l'esforç ha de ser dins la mesura adient, no farem que un cego vegi, que un sord escolti o que un dislèxic aprengui, només amb esforç, càstigs o tècniques d’insistència, hem de posar mitjans (braille, audiòfons, ordinadors, eines multi sensorials,…) que els permetin dedicar l'esforç en aconseguir fites acadèmiques i no l'esgotin en superar les barreres físiques.
    No hem de negar el progres, hem d'aprofitar-lo, sempre dins la mesura adient, que será diferent per cadascun.

    Tot és verí, res és verí, només la dosi fa el verí (Theophrastus Bombastus von Hohenheim, llamado Paracelso)

Los comentarios están cerrados.